Jornada Anti-Psiquiatria

Lloc: l’Ateneu LLibertari Puebloseco
Dia: 21 de maig 2016

12h – “La construcció social de la malaltia mental“.
Seguidament – dinar
17h – “Experiència de lluita contra la psiquiatria“.

Pel 21 de maig hem programat una jornada d’antipsiquiatria. La lluita antipsiquiatrica preten posar en qüestió el model i les practiques que es duen a terme no només des de les institucions, també des dels àmbits socials que des d’una perspectiva patológica etiqueten i categoritzen els diferents trastorns que Continua llegint

Anuncis

1er de Maig. 2016 Mataró

Per molta gent l’1 de Maig s’ha convertit en un dia festiu buidat de contingut polític i memòria de lluita. Avui com ahir, aquesta data  ens recorda opressió històrica que com a explotades patim en el nostre dia a dia, però també la resistència a seguir vivint com esclaves.

I parlem d’esclavatge perquè actualment ens trobem amb un panorama laboral i social en el qual, trobar feina, no assegura la nostra supervivència, ni la cobertura de les nostres necessitats bàsiques.

Continua llegint

El 1r de maig, també contra les presons

Avui, en un dia de lluita de la classe treballadora contra tot allò que la manté sotmesa, no podem oblidar-nos d’una de les armes que utilitza l’estat per garantir l’actual dominació dels poderosos sobre el poble: la presó.

Els ideòlegs de l’estat democràtic ens volen fer creure que les presons són institucions al servei del poble. Ens enganyen quan ens diuen que són una eina de reinserció a la societat. Pretenen que creiem que tots som iguals a ulls dels jutges que ens condemnen a viure entre barrots. Ens diuen que sense aquestes institucions penitenciàries la gent cometria crims sense reflexionar-ne les conseqüències.

Continua llegint

“La chica de la fábrica de cerillas”

Cinefòrum

“La chica de la fábrica de cerillas”, 1990, 69 min.

Diumenge 13 de març, 18h

L’Iris treballa en una fàbrica, on passa gran part del dia creant llumins que s’encenen i s’apaguen fugaçment com la felicitat de la seva vida. En arribar a casa l’esperen els seus pares, amb els que manté una relació particularment freda. A l’Iris tan sols li queden les històries que expliquen els llibres, per trencar amb l’odi i la tristesa que l’envolta. Fins que decideix canviar la seva realitat.

cineforum78px