1er de Maig. 2016 Mataró

Per molta gent l’1 de Maig s’ha convertit en un dia festiu buidat de contingut polític i memòria de lluita. Avui com ahir, aquesta data  ens recorda opressió històrica que com a explotades patim en el nostre dia a dia, però també la resistència a seguir vivint com esclaves.

I parlem d’esclavatge perquè actualment ens trobem amb un panorama laboral i social en el qual, trobar feina, no assegura la nostra supervivència, ni la cobertura de les nostres necessitats bàsiques.

En aquesta època anomenada crisi, que no és res més que una reestructuració del capitalisme, s’ha accentuat la distància entre rics i pobres i s’ha dut a terme un atac brutal contra les capes de la societat més vulnerables. Hem vist com els nostres veïns, familiars o nosaltres mateixes perdíem la feina, el sostre i ens veiem condemnades a renunciar a tota dignitat. Hem viscut la transformació del que ens venien com a drets, convertits ara en inaccessibles privilegis. L’Estat ha sabut llegir bé els aconteixements futurs i s’ha avançat, blindant els interessos de les classes dominants mitjançant un seguit de lleis i reformes, com la Reforma laboral o la Llei Mordassa, que els està permetent afrontar amb garanties aquesta nova fase de conflicte social. Conscient dels perills que els hi suposa la protesta i l’autoorganització, segueixen una doble estratègia, per un cantó es desmunta l’aparell de xantatge social, conegut com a Estat del Benestar, del quan ens n’han fet dependents, i per l’altre, reprimeixen amb més força, abolint qualsevol intent d’organització, creació de xarxes de recolzament i solidaritat i lluita entre les explotades.

Poc o res podem esperar d’un Estat que ja no només comercialitza les nostres necessitats bàsiques, sinó que també, ens impedeix auto satisfer-les mitjançant un treball digne degut als constants atacs a les condicions laborals.  NO podem oblidar i volem fer-ho, aquelles persones que són obligades, pel mer fet de no tenir papers o no tenir accés a la formació, a realitzar treballs denominats il·legals o  treballs invisibilitzats, en condicions encara més miserables i sense cap mena de cobertura social. I totes aquestes condicions pel “simple” fet de no produir beneficis directes per a l’Estat.

Que no se’ns mal interpreti. L’Estat no ha sigut ni serà mai una font de drets socials. Si en algun moment s’ha vist obligat a cedir cert benestar, ha estat gràcies a la pressió al carrer de les lluites socials.

Queda palès, que aquesta societat capitalista i autoritària, no ens garantitza una vida digna i humana. Nosaltres, les anarquistes, no tenim una formula màgica per a construir una nova societat, però si que tenim una sèrie d’idees que ens guien en la nostra lluita per aconseguir una societat més justa. Solidaritat, recolzament mutu, autonomia, lliure associació i rebuig a tota autoritat, són valors amb els que volem construir un món nou sense explotadores  n’hi explotades.

Visca el 1r de Maig! Visca la revolució! La lluita està al carrer!

Ateneu Anarquista Puebloseco, Mataró

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s